Dos camins, un mateix “sí” al Senyor
Felipe Aguilar inicia el noviciat i rep l’hàbit mercedari, mentre Moisés Brandt fa la seva primera professió religiosa en una jornada d’alegria i acció de gràcies en el Santuari de Sant Ramon
El 3 de setembre encara era viu l’eco de les celebracions del dia 31: el bullici, els dos mil ciris encesos, les vuit misses i les flors que engalanaven el presbiteri. Però la família mercedària es tornava a reunir per viure una jornada especialment significativa: dos joves, Felipe Aguilar Bermúdez i Moisés Alexander Brandt Rojas, feien un nou pas en el seu camí vocacional. Felipe iniciava el noviciat i rebia l’hàbit de l’Orde; Moisés, després d’un any de noviciat, feia la seva primera professió religiosa.
La celebració va estar marcada per l’alegria, la pregària i l’acció de gràcies. A la llum de la Paraula -“Abans de formar-te en el ventre, et vaig escollir” i “Manteniu-vos en el meu amor”-, el pare Provincial, Fr. Vicente Zamora, va convidar tots dos a viure la seva vocació amb confiança, sense por i deixant-se acompanyar. A Felipe li va recordar que el noviciat és un temps per aprendre, discernir i créixer en la pregària, la fraternitat i el coneixement de Crist, de Maria de la Mercè i de sant Pere Nolasc. A Moisés el va animar a tenir cura de la pau que ha descobert durant aquest primer any i a viure els seus vots com una entrega concreta a Déu i al servei dels qui pateixen.
Un dels moments centrals va arribar amb la imposició de l’hàbit a Felipe. Després d’expressar el seu desig d’experimentar la vida religiosa, va rebre la túnica i l’escapulari de mans de la comunitat, quedant confiat a l’acompanyament del seu mestre. Poc després, Moisés es va acostar a l’altar amb una resposta senzilla i rotunda: “Aquí estic, Senyor, tu m’has cridat”. Davant la comunitat va prometre viure la castedat, la pobresa, l’obediència i el quart vot mercedari, comprometent la seva vida a imitació de Crist Redemptor per socórrer els captius i els afligits. La signatura de la professió i les abraçades dels germans van expressar l’acollida i l’alegria de tota la família mercedària.
L’Eucaristia es va convertir així en una veritable acció de gràcies per la vocació rebuda i per aquests dos camins que comencen i continuen. En finalitzar, Moisés va compartir el seu profund agraïment a Déu, als seus formadors, comunitats i companys i, d’una manera especial, a la seva família i a la seva terra natal, Veneçuela. Amb unes setanta persones presents, entre religiosos, religioses i laics, la jornada va concloure amb la benedicció solemne, el cant a Maria de la Mercè i una trobada fraterna al claustre.
Dos moments diferents d’un mateix camí van quedar units en una certesa: Déu crida, acompanya i demana cada dia una nova resposta d’amor.
Aquí tota la crònica del P. Joaquín Millán i la homilia del Pare Provincial (en castellà).
