Qui som

L’Ordre de la Mercè va ser fundada l’any 1218 a la catedral de Barcelona per Sant Pere Nolasc per tal d’alliberar els cristians que eren captius dels musulmans i als quals perillava la fe cristiana.

Sant Pere Nolasc, que es veu interpel·lat pel patiment dels captius, en 1203 realitza la primera redempció a València, redimint uns tres-cents captius. És un home de profunda fe, que descobreix el rostre de Crist en els captius i té una experiència mística on la Mare de Déu li demana que dediqui la seva vida a la tasca de redimir captius cristians i sigui fundador d’un orde religiós dedicada a aquesta finalitat.

io

4rt VOT

Els mercedaris es comprometien amb un quart vot, el vot de redempció. A inicis del segle XIX es realitzen les últimes redempcions de captius, sent més de 60.000 persones les redimides pels mercedaris al llarg de la seva història.

En les Constitucions Mercedàries de 2014 s’indica que les noves formes de captiveri constitueixen el camp propi de la missió de l’Ordre, si en elles concorren les següents condicions:

És opressora i degradant de la persona humana;
Neix dels principis i sistemes oposats a l’evangeli;
Posa en perill la fe dels cristians; i
Ofereix la possibilitat d’ajudar, visitar i redimir les persones que es trobin dins d’ella.

Nuestra Historia

Primers anys de la nostra història

La Mercè és clam de llibertat. És apostar per l’home, estimar sense reciprocitat, anteposar l’altre, donar la vida en caritat. A primers del segle XIII s’aguditza la captivitat. Les guerres de reconquesta, la pirateria, les xarxes d’explotadors fan de l’esclavitud un avantatjós i sinistre negoci. Milers i milers de cristians cauen en poder d’enemics de la seva fe, vexats, degradats i temptats d’apostatar. La Trinitat santa necessita d’un home, de l’instrument. I el troba en Pere Nolasc. És un jove barceloní, predisposat per una exquisida probitat i la més exquisida sensibilitat social. Amb ell va créixer la misericòrdia. Perquè Pere Nolasc valora a Déu com a raó suprema de la seva vida, però des d’aquí descobreix a tots els homes com a germans, personalitzant una apassionada debilitat pels més pobres. La crida li va arribar per sorpresa, del Déu que sempre sobta i desborda. Pere Nolasc venia d’una família de mercaders, que, emprenedors i arriscats, entenien en exportar teixits, llana, lli, safrà o mel.  Bona escola per forjar un líder. Encara adolescent es va enrolar en el quefer familiar, i aquíl’esperava el Senyor.

Fundador

Infància i joventut

Va néixer entorn l’any 1180 aBarcelona. El P. Nadal Gaver el 1445 escrivia que va ser en “mansi sanctuarum Puellarum diòcesi sancti Pauli municeps civitatis Barchinone ubi suum trastulerat domicilium”. Potser en alguna propietat alodial dependent del Monestir de Sant Pere de les Santes Puellas (fundat al segle X pel Comte Sunyer i avui parròquia al centre de la ciutat) que la família Nolasc tenia en propietat.

La seva infància i primera joventut transcorren aprenent a fer fructificar la hisenda familiar, juntament amb l’ofici de mercader a la Ciutat Comtal, on havia traslladat el seu domicili després de la mort dels seus progenitors. Són anys d’economia pròspera; prospera el comerç tant per la unificació dels Comtats Catalans i el Regne d’Aragó, com per les conquestes d’Alfonso II a l’Ebre i la consolidació de la seva influència transpirinenca. Una societat diferent, ciutadana i mercantil, apareix al final del segle. L’enfrontament amb el món musulmà porta nombrosos captius; el creixement de les ciutats nous rics i abundància de necessitats. A la baixa edat mitjana sorgeix amb força una espiritualitat caritativa d’ajuda als més necessitats, als que es comença a denominar com “pobres de Crist”.

Pere Nolasc Fundador

La tradició mercedària fixa en la nit de l’1 al 2 d’agost de 1218 una intervenció especial de la Mare de Déu. Experiència mariana que va il·luminar la ment de Nolasc i va moure la seva voluntat perquè convertís aquesta germanor de redemptors en Ordre Religiosa que continués, sota la benedicció de l’Església i protecció del Rei d’Aragó, l’obra començada. El 10 d’agost de 1218 a la Catedral de Barcelona el Bisbe Berenguer de Palou, en presència del Rei, va imposar l’hàbit blanc a Pere Nolasc ia altres dotze companys, i el va col·locar al capdavant de la nova família religiosa, que es denominarà de santa Maria de la Mercè per a la redempció dels captius. Jaume I va assignar als naixents frares com a residència el vell hospital de Santa Eulàlia, on van romandre fins que en 1234 Raimon de Plegamans donara un terreny en el sorral de Vilanova i traslladessin allí el nou convent. Nolasc des d’aquest 1218 per poder consagrar-se més als homes, es consagra a Déu totalment.

Nolasc seguirà fent tots els anys heroiques redempcions en terres musulmans, i demanant almoines per a la redempció dels captius. Va acompanyar a Jaume I en les conquestes de Mallorca i València, on va rebre el Reial Monestir del Puig, i va infondre en la jove barcelonina Maria de Cervelló l’esperit redemptor, que la convertiria en la primera religiosa mercedària. Va aconseguir la confirmació pontifícia de la seva obra per la butlla “Devotionis vestrae” de Gregori IX, el 17 de gener de 1235, i va donar vida puixant a una piadosa fraternitat de seglars que cooperaven amb els seus frares en l’obra de la redempció de captius i en l’assistència als malalts, pobres i pelegrins a les cases de l’Hospital de santa Eulàlia. 17 fundacions es van fer sota la seva generalat: 7 a Catalunya, 3 a Aragó, 4 a la Comunitat Valenciana, 1 a Narbona i una altra a Palma de Mallorca.

Mort i llegat

Pere Nolasc va morir poc després de concloure l’acord amb Ramon de Morell, el 7 de març de 1245, pel qual rebia la propietat de Arguines, ja que quan el document notarial arriba a Barcelona per a la seva signatura pel Capítol General, el 12 de juny, es diu que Nolasc ja havia mort. El seu òbit va ocórrer el 6 de maig de 1245, ja que les primeres Constitucions mercedàries, promulgades per Fr. Pere d’Amer el 1272 ordenen que “l’aniversai del primer mestre de nostres orde sia Feyt l’endemá l’ascensio”. L’Església va reconèixer el seu culte públic en 1628, i la seva festa se celebra el 6 de maig.

És l’home d’esperit pràctic i de gran capacitat organitzativa, que entén el risc en sentit evangèlic, i sap unir en perfecta síntesi la causa de Déu i de l’home. La seva fe el va fer escoltar el clam de l’oprimit i es va sentir enviat per Déu. La seva esperança la va viure com dinamisme de superació fins a l’impossible i el seu amor el portarà a oferir la pròpia llibertat i fins i tot la vida per la redempció de l’altre: és el quart vot mercedari. Els seus frares viuran en estret contacte amb la societat, en comunitats petites i amb litúrgies senzilles a diferència de les Ordres Conventuals. Comunitats properes a aquelles associacions caritatives i mendicants que van donar a l’Església del segle XIII una bona part del seu color i vitalitat. Amb elles comparteixen els Mercedaris un profund respecte per la pobresa, la importància de servir els cristians necessitats, i una vocació religiosa que exigia una vida dins el món, amb l’originalitat d’una exclusivitat en la tasca de redempció.

Nuestros santos
imagen en bronce de San Ramón Nonato

SAN RAMÓN NONAT

Clergue mercedari, viu en l’últim terç del segle XIII: És redemptor al nord d’Àfrica, i queda en ostatges, on dóna testimoni de caritat i predica l’Evangeli.

Per impedir-ho, li claven els llavis amb un cadenat. Va patir, doncs, per ser lliure també amb la seva paraula cristiana. Més tard, el papa Benet XII, cistercenc, l’escull Cardenal, però mor abans de rebre el capel cardenalici, a finals de l’any 1338. Se celebra la seva festa el 31 d’agost.

Imagen en bronce de San Serapio

SANT SERAPI

D’origen irlandès, va defensar la fe cristiana, amb Alfons VIII. Coneix l’Orde de Nolasc, i es fa mercedari. Anant a redimir Àfrica, en una de les ocasions, queda ostatge, i és martiritzat, clavant-li en forma d’aspa una creu ( 14 de novembre de 1240). La Mercè ho celebra el 14 de novembre.

Imagen en bronce de San Pedro Armengol

SAN PERE ARMENGOL

De família de la noblesa catalana, durant la seva joventut es converteix en “fill pròdig”, fuig a la muntanya. En decidir Jaume I fer una batuda de bandolers, i acompanyant a la gent d’armes d’ Arnaldo Armengol, es troben pare i fill cara a cara.

Queda moralment desarmat. Torna a casa seva. Ingressa poc després a la Mercè, i és nomenat redemptor. En Bugia queda pres, i és penjat. Maria va aconseguir que arribessin a temps els seus companys, per lliurar-lo d’una mort segura. Torna a Espanya i mor cap 1304.Se celebra el 27 d’abril.

Imagen en bronce de San Pedro Pascual

SAN PERE PASCUAL

Clergue, doctor per la Sorbona, expert en llatí, valencià i castellà, és nomenat Bisbe de Jaén el 1296, quan regentava l’església del clergat secular de Trasmiras, diòcesi bracarense.

Els moros el capturen quan feia la visita pastoral a la seva diòcesi, i el porten al camp dels màrtirs de Granada. Allà escriu una síntesi sobre la fe cristiana. Va deixar diverses obres teològiques. Mor a 1300. La Mercè aconsegueix el seu culte immemorial el 1670.06.04. Cinc anys després s’insereix en el martirologi romà. Se celebra el 6 de desembre.

Imagen en bronce de la Beata Mariana de Jesús

BEATA MARIANA DE JESÚS

Madrilenya, de família benestant, molt devota de l’Eucaristia, del crucificat i de Maria, va manifestar la seva caritat amb els pobres i malalts. Es va fer Terciària de la Mercè, i el General Monrroy li va permetre vestir l’hàbit de monja. Només ho feia en privat. En néixer la recol·lecció, marxa amb ells, a l’església de l’Ordre, a la de Santa Bàrbara.

Allà construeix una caseta on viu humilment. Va ser molt estimada pel poble madrileny. El seu cos segueix estant incorrupte, i posseeixen aquesta preciosa relíquia les mercedàries de l’Ordre, cridades per Don Joan d’Alarcón. Té Parròquia i hospital dedicats a ella a la Vila i Cort. Va ser beatificada per Pius VI, el 18 de gener de 1783. Se celebra el 17 d’abril.

Imagen en bronce de Santa María de Cervellón primera mercedaria

SANTA MARIA DE CERVELLÓ o del Socors va ser la primera religiosa mercedària. Neix a la noble família Cervelló. Natural de Barcelona, l’any 1230, l’1 de desembre. Es va batejar el dia 8 del mateix mes. Gràcies a l’afany que veia en els frares mercedaris per ser redemptors, ella es va sentir impulsada a ser religiosa mercedària.

Va demanar les vestidures blanques el 25 de maig de 1265 per ser germana religiosa per a la redempció dels captius. Té el sobrenom de Socors a causa del que explica la llegenda: “Es va aparèixer als vaixells que venien d’Alger carregats de captius i els envoltava una tempestat i ella intercedia per socórrer els tripulants”. Va morir el 19 de setembre de 1290. Les restes mortals es conserven en l’altar lateral del creuer al costat de l’evangeli. Des del mateix moment en què mor es guanya la fama de santa. Se li invoca com a patrona dels mariners. La seva festa se celebra el 19 de setembre.

Imagen del Beato P.Zegrí fundador de la Mercedarias de la Caridad

JUAN NEPOMUCENO ZEGRÍ I MORENO

Fundador de la Congregació religiosa de les Germanes Mercedàries de la Caritat. Va néixer a Granada, l’11 d’octubre de 1831, en el si d’una família cristiana. Els seus pares, don Antonio Zegrí Martín i la senyora Josefa Moreno Escudero, li van donar una acurada i cuidada educació. Van forjar la seva rica personalitat en els valors humans evangèlics, fent d’ell un veritable cristià, compromès amb la causa de Jesucrist i dels pobres, des de la seva joventut.

Imagen de la Beata Margarita Maturana fundadora de las Mercedarias Misioneras de Berriz

MARGARITA MARÍA LÓPEZ DE MATURANA

Va néixer a Bilbao amb el nom de Pilar i va ser batejada a la parròquia de Sant Antón, amb la seva germana bessona Leonor. Va ingressar al monestir de les mercedàries de Bérriz el 1903 i va impulsar la transformació del monestir de clausura a una congregació missionera a 1930. Va morir a Sant Sebastià després d’una llarga malaltia. Va ser beatificada a la catedral de Santiago de Bilbao el 22 d’octubre del 2006.

Medalla conmemorativa de la beatificación de los Mártires Mercedarios del s.xx

MÀRTIRS MERCEDARIS, S. XX, PROVÍNCIA D’ARAGÓ.

L’Església va proclamar el 13 d’octubre de 2013 a Tarragona -ciutat regada amb la sang dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i dels diaques Auguri i Eulogio- beats al P. Mariano Alcalá Pérez ja divuit religiosos mercedaris que van morir assassinats per ser religiosos i sacerdots, per la seva fidelitat a Jesucrist.

En aquests dinou màrtirs mercedaris es van fer realitat les paraules de Jesús: «Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels amics» (Jn 15,13). Una vida en clau redemptora, de servei als germans. Ells van viure com a fills de la Mare de Déu de la Mercè, Mare i Fundadora de l’Ordre, sota el seu mantell maternal van viure i van sentir la seva protecció en el moment suprem del martiri.

Nostra Senyora de la Mercè va aparèixer per demanar pels captius

A la Mare de Déu de la Mercè o de les Mercès se l’anomena també Generala dels Exèrcits Celestials.
La Dona Vestida de Sol i la Reina de la Pau.

El significat del títol “Mercè” és abans que res “misericòrdia”.

La Verge és misericordiosa i també ho han de ser els seus fills.

Això vol dir querecorrem a ella abans de res amb el desig d’assemblar-nos a Jesús misericordiós.

En la seva commemoració s’ha establert la festa de la Mercè o de la Mercè, el dia 24 de setembre.

Els últims segles de l’Edat Mitjana, el sud i el llevant espanyol estaven en poder dels àrabs i amb les seves vides en suspens.

La Mediterrània estava infestada de corsaris turcs i de sarraïns, iatacant als vaixells que desembarcaven a les costes i es portaven captius a molts.

Sant Pere Nolasc pregava insistentment a la Mare de Déu i es preguntava com posar remei a tan trista situació.

Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt