Obra en memòria dels panamenys caiguts en la invasió

 In notícies

El mestre de l’art contemporani, Aristides Ureña Ramos, presenta una nova obra en el marc dels 32 anys de la de la invasió a Panamà

El treball, que s’apreciarà en la parròquia Nostra Senyora de Fàtima del Chorrillo, reflecteix el desassossec que es va viure aquest dia

 

[Article extret casi en la seva totalitat del diari La Estrella de Panamá]

 

“Recordar la invasió i recuperar la memòria històrica de Panamà a través de l’art és un privilegi per a mi. El missatge que vull transmetre amb aquesta obra és que cal lluitar perquè mai torni a ocórrer un acte de violència com el que es va viure en aquest temps, perquè no hi ha posició política que justifiqui violentar i no respectar els drets de les persones“, expressa el mestre de l’art contemporani panameny, Aristides Ureña Ramos, qui va presentar el passat 20 de desembre la seva obra ‘En memòria dels panamenys caiguts el 20 de desembre de 1989’, en la parroquia Nostra Senyora de Fàtima, en El Chorrillo.

L’artista, a través de la tècnica d’emulsió acrílica plasma el seu art sobre una tela de cotó portada des d’Itàlia. Per a aquest lliurament, Ramos es va mantenir fidel al seu estil, però aquesta vegada va utilitzar un color vermellós per a donar-li vida a l’obra i no va aplicar el to blau com ho fa usualment.

obra-de-aristedes-urea_3

“Amb aquesta creació torno a treballar amb teles enormes i reprenc l’ús d’aquest to al qual li dic el color dels porotos. Aquest to vermellós m’acosta molt al dolor que van viure les persones en aquest fet tràgic per al nostre país”

 

“La invasió és una ferida que encara està oberta; en aquest succés es van perdre moltes vides producte de la violència”

El creatiu admet que portar un treball com aquest va ser “difícil” ja que no tenia un esbós inicial i la seva meta és projectar la realitat del passat i portar cap a la reflexió al públic amb l’objectiu de vetllar per un Panamà millor per a les noves generacions i la societat en general.

 

Indagació

Per a alimentar el seu procés creatiu i conceptualitzar l’obra, Ureña va entrevistar diverses persones que van viure la invasió ja que durant aquest temps ell va estar fora del país; i després de recopilar una mar d’històries va prosseguir a donar-li vida a aquestes anècdotes a través del pinzell.

obra-de-aristedes-urea_4

“Vaig dialogar amb molts panamenys, els qui des de diferents perspectives van narrar com havien viscut aquests esdeveniments. Cadascun tenia posicions diferents sobre aquest succés. La història explicada pels chorrilleros és totalment diferent a la dels quals van estar fora d’aquesta zona”

En el seu desig per recollir més dades sobre aquell 20 de desembre, els seus passos li van portar a la parròquia Nostra Senyora de Fàtima, en El Chorrillo, on es va trobar amb un arxiu de fotografies sobre la invasió.

“Aquesta parròquia on es col·locarà l’obra va ser el lloc en el qual centenars de chorrilleros es van concentrar enmig del caos i els bombardejos aquell 20 desembre de 1989”

 

“Recordar fets com la invasió serveix perquè els joves panamenys no permetin que, per raons de qualsevol tipus ja siguin polítiques o religioses, mai es torni a violentar la intimitat de les persones. Panamà necessita una democràcia i requereix dirigents que tinguin ètica i moral perquè tirin endavant el nostre país”

 

 

El significat

En l’obra es poden apreciar gossos violents, però què signifiquen? Per a l’artista representen la violència dels soldats estatunidencs contra la comunitat del Chorrillo.

“L’exèrcit dels Estats Units li va donar amb tot al nostre país i avui es continua parlant sobre això, és per això que vaig començar traçant aquestes figures primer”

Ureña retrata al barri del Chorrillo incendiat i amb cadàvers al seu voltant. “Si s’observa bé l’art es pot apreciar fum i dins d’ell les ànimes de les persones mortes. Aquesta part del quadre va estar inspirada en el testimoniatge d’una persona que era propietària d’una fonda prop del carrer 26, en El Chorrillo i que en la nostra llarga tertúlia va esmentar: ‘Les vides que es van perdre en 1989… totes aquestes ànimes totes van pujar al cel'” i d’alguna forma el pintor pren aquest testimoniatge i li dona un gir positiu ja que després de les flames plasma com les ànimes es van transformant en éssers de llum i arriben fins als braços de la Verge de Fàtima, a la recerca del seu etern descans.

obra-de-aristedes-urea_2

Altres elements que representa en la tela són la bandera de Panamà, que s’aprecia a un costat la parròquia Nostra Senyora de Fàtima en El Chorrillo; els tancs de guerra; els soldats, els rostres de reclam i de sofriment; així com els avions bombarders.

“Vaig retratar la parròquia amb les portes obertes perquè va ser l’espai on els chorrilleros, amb les seves poques pertinences van poder refugiar-se enmig del dolor. La Verge de Fàtima rep a tots amb els braços oberts. D’altra banda, al fons vaig col·locar el paisatge del Canal de Panamà que al llarg de la seva història ha aturat les seves operacions dues vegades i una d’elles va ser durant la invasió”

 

Inauguració

En aquest vídeo es pot apreciar l’emocionant moment que va tenir lloc en desplegar la tela que ocultava l’obra, i així mostrar tota la pintura en la seva esplendor davant de tots els assistents que es trobaven en la parròquia de Nostra Senyora de Fàtima, del Chorrillo.

 

 

Informació sobre la invasió

En aquest article de la Revista Panorama Catòlic, es recorda el que va suposar per als panamenys aquesta vergonyosa i inadmissible invasió i vulneració dels drets humans.

Aquí pots llegir l’article.

Recent Posts
Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt

Start typing and press Enter to search