Professió de Fra Jhoeiner Ballesteros i Fra Omar Alcántara

 In notícies

Amb gran alegria rebem les Professions de de Fra Jhoeiner Ballesteros i Fra Omar Alcántara celebrades en el nostre preciós Santuari de Sant Ramon (Sant Ramon, Lleida)

 

Crònica de fra Joaquín Millán:

No perquè sigui bastant freqüent, deixa de ser esbalaïdora la participació en una professió religiosa. Emetre els vots religiosos és una cosa sorprenent, sobrehumà. I la vam viure intensament ahir en els pronunciaments de fra Jhoeiner i fra Omar, veneçolà i dominicà, rotunds com María, resolts com Pere Nolasc, agosarats com Ramon Nonat.

L’1 de setembre, a les 12.35, ens va posar en trànsit la crida d’Antonia: “Contemplarem com dos joves volen dir sí a Crist seguint les petjades de sant Pere Nolasco”. I per a subratllar l’anunci, van entrar els dos novicis a creu alçada, amanyagats per les volutes de l’encens, cortejats per un gran nombre de germans, provectes uns, inexperts la majoria, tots units en la mateixa conjuntura: “acompanyant amb les nostres oracions -prosseguia la monitora- fetes comunió fraterna, sota la mirada maternal de santa María, la nostra Mare de la Mercè, que ens vesteix amb el seu blanc escapulari i ens cobreix amb el seu amor i tendresa de Mare i Protectora”.

profesiones-omar-jhoeiner_1
profesiones-omar-jhoeiner_2

Que tal sentim, ho expressem amb el cant emocionat, que no totes les goles poden proclamar amb propietat: “Mare nostra de Mercedes, fundadora celestial, tendiu a aquests els vostres fills el vostre mantell maternal”. I es posicionen entorn de Jhoiner Ballesteros i Omar Alcántara, els novicis Víctor Macario i Carlos Ordoñez; els profesos Rubén Darío, Jonny A. Chacon i Alejandro Treviño; els diaques Dinis Inácio i Alveu Jacinto; els sacerdots José Antonio Lacasa, Cristian Peña, Paco Sanz, Jesús Roy, Pons Capell, Luis Calleja, Francisco Marín, Joaquín Millán i Luis Mejía; i els provincials Justo Linaje, de Castella i José Juan Galve, d’Aragó.

El pare José Juan perfuma l’altar del Sacrifici únic que avui actualitzem amb Jhoeiner i Omar. Després la seva paraula ens posa en presència del Senyor com a pecadors i ens conjumina en el goig del Gloria a Dés en el cel. Sí que hi ha motius per a glorificar-li i donar-li gràcies.
La Monitòra anuncia la Paraula rica, abundosa:

“Del Jeremies, que és tocat en la boca, perquè el noi anirà on sigui enviat. Del Salmista, que anuncia trencaments de forrellats i destrosses de portes de ferro. De l’apòstol Pau, que atesta com Déu es val d’allò més neci i feble. De l’apòstol Joan, que reclama amor sobre amor”.

Ens l’han proclamat: germana Joana Macuva, David Gargante, fra Jonny A. Chacon, Ruth Espinosa i fra Joaquín Millán.

Amb tots aquests ramells bíblics el P. José Juan ofereix una ajustada reflexió per als dos triats, per als religiosos, per als fidels:

profesiones-omar-jhoeiner_3

“Benvinguts tots. Els dos heu tingut un any diferent: Déu us va arrencar del vostre ambient, perquè us volia per a ell; però us va regalar una comunitat que us ha acaronat, uns veïns que us han estimat com de casa. Déu a tots ens ha triat i ens ha congregat sota l’empara d’una Mare. Som criatures de Déu, i de fang, febles, però ens cuida. Recordeu els dos, recordem tots, que el nostre compromís és de mercedaris, és a dir d’obstinació amb els pobres, els més últims. Déu, María i sant Ramon ens protegeixin als dos i a tots”

Hem arribat al més important. Ens adverteix la Monitora: “Serem testimonis de com dos joves es comprometran amb Déu. Cosa gran”.
Crida el pare Luis, com a mestre. I els dos candidats s’apresten, posats en peus: “Aquí estic, Senyor; Tu m’has anomenat”.
El pare José Juan els interroga sobre les seves intencions, i tots dos ratifiquen: “Volem ser membres d’aquesta Orde de la Mare de Déu de la Mercè, tenint com a guia i model a sant Pere Nolasc. Volem abraçar la pobresa, la castedat, l’obediència. Volem emetre el Quart vot, oferir la nostra vida a imitació de Crist redemptor”.

profesiones-omar-jhoeiner_4

Després de l’oració, impetrant per als candidats guardar els consells evangèlics en la nostra Orde, fra Omar davant el pare Justo, i fra Jhoiner davant el pare José Juan juren, observar la Regla de sant Agustí i les Constitucions de l’Orde… signant amb decisió, testificant els pares Francisco i Luis.

profesiones-omar-jhoeiner_5

Després tots dos superiors majors vesteixen fra Omar i a fra Jhoiner l’hàbit de professos i els lliuren els textos de la Regla i les Constitucions.

Es prodiguen les abraçades i felicitacions, mentre el cor canta: “Com el Pare em va estimar, jo us he estimat…” Quina veritat tan enorme!
I ens fonem en l’oració de l’assemblea: “Per l’Església, el Papa, els dos professos, els marginats…”, segons va enunciant la veu càndida de Ruth Espinosa.
Cal posar sobre l’altar els compromisos, els gojos, el pa i el vi, els perfums de l’encens… mentre cantem: “M’has seduït, Senyor, i em vaig deixar seduir. I discorre la celebració, que jo imagino amb tots els nostres Sants apuntades des d’allà a dalt, amb fra Tony i fra Nelson en primera fila”.

profesiones-omar-jhoeiner_6
profesiones-omar-jhoeiner_7
profesiones-omar-jhoeiner_8

El cor canta: “Porta’m on els homes necessiten les teves Paraules, on falti l’esperança, l’alegria, per no saber de Tu”.

I sempre hi ha unes paraules finals, que no són finals sinó nova cita:
El pare Justo mostra el seu agraïment pels dos joves professos, per la província d’Aragó, per la Comunitat que els ha acompanyat, pel poble que els ha fet seus. Felicitats per a tots.

Fra Omar s’arrenca amb la paraula profètica: “proclama la meva ànima la grandesa del Senyor… Soc molt feliç, perquè el Senyor m’ha afavorit. Dono gràcies encarides a la meva família, a la meva vicària del Carib, a la meva província de Castella, a aquesta comunitat que ens ha acaronat (fins i tot esperant-nos cada dilluns per a sopar junts, encara que fos molt tard), a la província d’Aragó, als pobles de la nostra demarcació parroquial. Em vaig més gruixut perquè Marbellís ens ha alimentat àmpliament. Prometo tornar a aquesta casa”.

Fra Jhoeiner: “Bona tarda. Gràcies a Déu per la seva bondat. És un honor del nostre poble veneçolà amb el qual he caminat des de nen en braços de María secundat pel pare Ponç Capell. Em lliuro gojosament a Crist. Dono les gràcies als religiosos de la comunitat i als quals ens van deixar en el camí fra Tony i fra Nelson. Gràcies als pobles. Déu us estima molt, amb bogeria”.

El pare Francisco dona les gràcies, demana que Déu, María i Sant Ramon portin als dos de la mà. Acaba convidant als assistents per a compartir una estona d’amistat en el claustre.

Recent Posts
Contact Us

We're not around right now. But you can send us an email and we'll get back to you, asap.

Not readable? Change text. captcha txt

Start typing and press Enter to search