Presa d’hàbit i inici del noviciat de Jonfrank Barrios

Un nou pas en el camí vocacional: Jonfrank deixa la seva terra i inicia amb esperança la seva vida religiosa mercedària.

Un, només un, però continuem sumant. Jonfrank José Gregorio Barrios Muñoz, arribat ahir de Veneçuela, aquest matí ha volgut manifestar la seva decisió de pertànyer a la família mercedària vestint l’hàbit de Santa Maria.

Sota la presidència del pare provincial Vicente Zamora, ens hem congregat els pares Francisco Marín, Luis Mejía, Joaquín Millán i Diego Pepió; els novicis Juan David Palacio, Benjamín Tubac, Marvin Monzón i Felipe Aguilar; la germana gran Mari Carmen Balcells, el cantor y dues senyores més. Pocs, però suficients, com ens diu fra Benjamín, per celebrar que Jonfrank vulgui fer un pas radical iniciant el noviciat. Ens saluda el pare Provincial i cantem: «He deixat, Senyor, la meva casa, la meva família i la meva feina per seguir-te en els teus ideals».

El significat d’això ens l’expressen les lectures de l’Eclesiastès i de sant Lluc, proclamades per Jonfrank i el pare Francisco: «Vanitat de vanitats, tot és vanitat. El Fill de l’home serà entregat a les mans dels homes».

I ho explicita i ho aplica el pare Vicente en la seva homilia:

Estimats germans:

Avui la Paraula ens regala una frase especialment bonica per a aquesta celebració: «Recorda’t del teu Creador en els anys de la teva joventut». I el salm ens fa demanar: «Ensenya’ns a comptar els nostres anys, perquè adquirim un cor assenyat».

John Fran, avui reps l’hàbit mercedari. Pot semblar simplement que et canvies de roba, però el que comença és quelcom molt més profund: deixar que el Senyor vagi canviant el cor.

I tu ja has fet un primer pas important. Has deixat Veneçuela, la teva terra, la teva família, els teus amics, allò que coneixies i que et donava seguretat. Has travessat un oceà i recorregut milers de quilòmetres per començar una etapa nova. I això també és vocació: atrevir-se a deixar alguna cosa estimada perquè un intueix que Déu el crida cap a quelcom nou.

Per això, avui també et volem felicitar i agrair aquest esforç i aquesta primera renúncia. No perquè deixar la família o la pròpia terra sigui bo en si mateix, sinó perquè ho has fet buscant respondre amb llibertat a una crida. Ara toca consolidar aquest primer «sí».

La Ratio ens recorda que el noviciat és precisament un temps fonamental per conèixer millor la pròpia vocació, conèixer la vida de l’Orde i comprovar la intenció i la idoneïtat per seguir aquest camí.

Serà un temps de pregària i silenci, de comunitat i acompanyament; de conèixer més profundament Crist Redemptor, Maria de la Mercè, sant Pere Nolasc i el carisma al qual, a poc a poc, vols lliurar la teva vida.

I l’Evangeli d’avui ens dona potser la paraula central: «El Fill de l’home serà entregat».

Lliurar-se. Aquí hi ha el camí. El noviciat no consisteix solament a aprendre coses sobre la vida religiosa. És aprendre a lliurar la vida. Avui has deixat quilòmetres enrere; ara comença potser el viatge més difícil i més bonic: recórrer la distància que hi ha entre els nostres propis projectes i allò que Déu vol de nosaltres.

Johnfrank, no necessites tenir avui totes les respostes. Tampoc els deixebles no ho entenien tot. Camina, escolta, deixa’t acompanyar, deixa’t formar i deixa que Déu faci la seva obra en tu.

I aquesta celebració és també una paraula per a tots nosaltres, els qui ja fa anys que vestim aquest hàbit: preguntar-nos si continuem vivint aquella primera entrega, si continuem disponibles, si encara som capaços de renunciar a alguna cosa per Crist i pels captius.

Que Maria de la Mercè t’acompanyi, Johnfrank; que sant Pere Nolasc t’ensenyi a mirar aquells qui necessiten llibertat; i que l’hàbit que avui reps vagi convertint-se, dia rere dia, en allò que veritablement importa: un cor revestit de Crist Redemptor, disposat a lliurar la vida.

Amén.

Després de la pregunta del Superior major, de la resposta generosa de Jonfrank i de l’oració imprecativa, és ajudat a revestir-se per part del pare Diego, mentre el pare Provincial diu: «Rep l’hàbit del nostre Orde, com a signe de la teva admissió a experimentar la nostra vida religiosa». Segueixen les mostres d’alegria, les abraçades i el cant: «Estimeu-vos com jo us he estimat… la Família Mercedària».
La celebració conclou amb el significatiu gest del pare Provincial de confiar al pare Luis la formació i l’acompanyament del nou novici.

En la pregària dels fidels, que proclama fra Felipe, preguem per l’Església, per la pau, pels pobres, per l’Orde… És significatiu el cant de l’ofertori adreçat a Maria: «Jo vull ser argila entre les teves mans». I no menys encertada és la romança de la comunió: «Tu ets, Maria, la Mare de Déu». Per concloure, com tots els dissabtes en l’univers mercedari, cantem: «Salve, Regina, Mater misericordiae». Abans, el pare Provincial ha donat les gràcies i ha felicitat tots els presents. Tanquem la celebració amb la fotografia de rigor.

Fra Joaquín Millán Rubio
Santuari de Sant Ramon, 26 de setembre de 2026